Aquesta setmana santa he anat de càmping amb la meva família i els meus amics.
Carmen Laforet nació en Barcelona en 1921. A los dos años se trasladó con su familia a Canarias. Allí permaneció hasta los 18 años. A esta edad marcha a Barcelona donde estudia, durante tres años, en la Facultad de Filosofía y Letras (nunca acaba las carreras) . En 1944 obtiene el Premio Nadal con "Nada", en su primera convocatoria, y se convierte en la revelación de la narrativa española de posguerra. Dos años después se traslada a Madrid, donde se casa con el periodista y crítico literario Manuel Cerezales y se instala definitivamente. 
Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona, el 1860. Va abandonar el Dret per la literatura. Va traduir al català l'obra de Goethe, que va exercir gran influència en ell. En 1894, va guanyar els Jocs Florals amb "La sardana". A l'any següent apareix "Poesies", que incloïa un dels seus poemes més cèlebres, "La vaca cega". El desastre colonial del 1898 el va impulsar per corrents afins a les de la Generació del 98, mantenint a partir de 1900 una intensa relació epistolar amb Unamuno. A "Visions i cants" (1900) apareix el començament del seu extens poema "El comte Arnau", de tema llegendari. Aquest va significar la seva consagració i que fos declarat hereu de Verdaguer (1902) i el major poeta en llengua catalana. Va morir a Barcelona, el 1911.
Sincerament si fa uns anys em preguntes això no hauria sabut dir-te que vull ser, però ara ja ho tinc clar, no de que treballaré però si que estudiaré.
Les xarxes socials i els videojocs no son tan segurs com tu creus. Mai saps amb qui parles mentre jugues i tampoc saps si algú que et parla per les xarxes socials es qui diu que és.
El viatge seria a Islàndia ja que és un lloc preciós i gelat.
El primer dia consistiria en agafar un vol a primera hora del matí (6:20 - Aeroport de Barcelona) fins a Brussel·les (8:30) i després agafar el vol de Brussel·les a Reykjavík a les 11:35 per arribar a les 14:10. 
Començarem per visitar les dues grans cascades de la costa sud, Seljalandsfoss i Skógafoss, i més secretes cascades Glufrabui, Kvernufoss i Irafoss.
Conduirem sota el gran volcà glacera Eyjafjallajökull, i la tapa de la glacera Mýrdalsjökull, farem una caminada per les glaceres i podrem veure la glacera Sólheimajökull. A continuació, experimentarem la gran platja de Reynisfjara, on el mar s'estavella sobre les sorres negres i les columnes de basalt hexagonal, i les piles de pedres s'eleven sobre els voltants. Passarem la nit en un alberg a Seljalands, a prop de la famosa Seljalandsfoss.
Al dia següent veurem majestuosos glaceres i llacunes. Després d'una parada a la bonica població de Vik, conduirem a la Easth i visitarem la cascada Foss á Sidu, i el Parc Nacional a Skaftafell. Comprarem l'esmorzar allà.
Anirem a la llacuna de glacera Jökulsárlón per a una excursió en vaixell, navegant a la llacuna. Després de gaudir d'aquesta experiència, tornarem cap a Reykjavik. 
Tècnicament, la fotografia consisteix a captar de forma permanent una imatge, gràcies a la llum que reflecteixen els objectes. La paraula fotografia significa "dibuixar amb llum".
D'altra banda, en l'àmbit professional, els reportatges fotogràfics, la publicitat i la fotografia artística estan més vives que mai. I, per descomptat, tant en la modalitat analògica com en la digital, la fotografia té una gran funció de documentació, interpretació, memòria històrica i d'investigació, científica, social o antropològica.
Per a l'obtenció d'imatges fotogràfiques s'empra un suport conegut com a pel·lícula fotogràfica, on l'element sensible a la llum és el halogenur de plata, el qual és el compost actiu present en l'emulsió fotogràfica; aquesta, al seu torn, és un col·loide en suspensió, sobre una base de gelatina molt pura. La mida i quantitat dels cristalls de halogenur de plata determinen la sensibilitat de la pel·lícula, coneguda també com a velocitat (terme que es pot confondre amb la velocitat d'obturació), la qual està normalitzada i s'expressa en una escala de sensibilitat fotogràfica estandarditzada per la ISO. Quan s'obre l'obturador per un breu instant, la llum que passa per l'objectiu incideix sobre la pel·lícula, i deixa a sobre la impressió de la imatge, que en aquest punt rep el nom d'imatge latent; aquesta s'anirà descomponent a partir d'aquest moment, fins a ser revelada. En realitat la llum dóna inici a un procés fisicoquímic, produint un punt de sensibilitat en el compost, obtenint així una imatge latent, el que fet i fet, quan la pel·lícula es submergeixi en el revelador, mitjançant un procés de reducció-oxidació, passarà la descomposició del halogenur en plata metàl·lica negra, obtenint així una imatge visible.
El procés de revelat consta de dos passos bàsics: revelat i fixat, els quals es divideixen al seu torn en passos intermedis segons el tipus de pel·lícula a tractar. La imatge així obtinguda té els seus valors de llum invertits respecte a la captura original, per la qual cosa es coneix a la pel·lícula tractada com negatiu.
El format més popular de pel·lícula química és la pel·lícula de 35mm (també coneguda com a pel·lícula 135), utilitzada en la majoria de càmeres rèflex i compactes fins al final del segle XX. Després d'aquest format, els més populars són el format mitjà (120, 220), Polaroid (de revelat instantani), i els grans formats (4x5 ", 5 × 7" i 8 × 10 "principalment). Últim format a aparèixer Advanced Photo System (conegut millor pel seu acrònim, APS); Que permetia exposar la seva pel·lícula en formats C / H / P. Encara que possiblement el menys popular de tots els formats i no obstant això, les seves dimensions es van usar de base per als primers sensors en fotografia digital. SLR fins a la seva evolució al FULL FRAME.
Des de començaments del segle XX Europa vivia una autèntica cursa armamentística, sent més pronunciada a Alemanya ia Gran Bretanya, en aquest últim país es va centrar particularment en reforços de la seva Marina.
2. Imperialisme
Això volia dir que si un país era atacat, la seva aliat hauria de donar suport a la seva defensa entrant també en guerra.
Austràlia Austràlia
A prop de 9 milions de soldats van perdre la vida, 21 milions van resultar ferits i gairebé 10 milions de civils van morir, indirectament, víctimes de la guerra. Els dos països més afectats van ser Alemanya i França, els qui van enviar als camps de batalla aproximadament al 80% de la seva població masculina entre els 15 i 49 anys d'edat.
L'ésser humà sempre ha buscat la manera de comunicar els seus pensaments, emprant qualsevol tipus d'objecte per escriure o dibuixar; des dels dits a la Prehistòria fins a les plomes a l'Edat Mitjana.
Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estesa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indústries betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat .
Segons una llegenda xinesa, el paraigua va ser inventat per Lu Mei, una jove que havia reptat al seu germà a idear alguna cosa que els protegís de la pluja. En una nit, Lu Mei va construir un bastó del qual penjaven 32 varetes de bambú cobertes de tela. La veritat és que el paraigua ja existia a la Xina al segle XI a. C. D'allí va passar a Egipte i Grècia, on va ser usat com para-sol. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, va desaparèixer fins a finals del segle XV, quan va ressorgir a França com a objecte de luxe. El químic escocès Charles Macintosh va presentar en 1823 el primer impermeable, que pudia a cautxú.
Els primers "xumets" per calmar els nadons, que es poden veure en obres d'art clàssiques, van ser teles farcides amb diversos materials, com sucre, que li donaven la forma d'una petita pilota. Ja a mitjans del 1800, a Anglaterra les mares els donaven als seus fills anells de goma. No obstant això, durant molt de temps van estar associats només a les classes més humils perquè se'ls considerava antihigiènics. El primer xumet modern es va patentar als Estats Units al setembre de 1900. Encara que molt més simple, tenia la mateixa forma dels que es coneixen avui : una tetina de goma, un cèrcol al voltant i una nansa per sostenir-lo. Els xumets van començar a fer-se molt populars en la dècada del 30. Actualment hi ha infinitat de models fets en plàstic, cautxú o silicona. Els més moderns tenen forats de ventilació i alguns vénen amb un anell especial que brilla en la foscor i serveix per a trobar-ho més fàcil si el nadó se li cau mentre dorm.
Aquesta setmana santa he anat de càmping amb la meva família i els meus amics. El càmping estava al English Summer de Prades. Feia molt ...
