Bolígraf
L'ésser humà sempre ha buscat la manera de comunicar els seus pensaments, emprant qualsevol tipus d'objecte per escriure o dibuixar; des dels dits a la Prehistòria fins a les plomes a l'Edat Mitjana.L'inventor del bolígraf va ser John Loud, blanquer d'ofici de pells d'origen nord-americà que, el 1888, li va posar una boleta a un tub de tinta per marcar les línies a les pells. Loud mai va arribar a patentar ni comercialitzar l'invent, així que el veritable inventor del bolígraf és l'hongarès Ladislao José Biro.
En aquest moment, els bolígrafs eren molt costosos, el que va portar a Marcel Bich a popularitzar els famosos bolígrafs Bic l'any 1953. En l'actualitat, Bic ven més de cent bilions de bolígrafs a l'any a tot el món. L'aparició del bolígraf suposar tota una revolució en el món de l'escriptura i el dibuix. Per fi s'havia inventat l'objecte que permetia escriure sense haver de mullar o recarregar la ploma.
El bolígraf és considerat l'objecte més pràctic, net i còmode a l'hora d'escriure.
Pinça de la roba
Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estesa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indústries betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat .
A aquest primer disseny, van succeir almenys 146 diferents, els quals van realitzar la seva sol·licitud de patent a l'oficina nord-americana entre 1852 i 1887.
No obstant això, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular.
La més notable variació a aquest model de Smith va ser després, el 1944, el de l'immigrant italià Mario Maccaferri, qui va produir una pinça de plàstic dur.
Paraigua
Segons una llegenda xinesa, el paraigua va ser inventat per Lu Mei, una jove que havia reptat al seu germà a idear alguna cosa que els protegís de la pluja. En una nit, Lu Mei va construir un bastó del qual penjaven 32 varetes de bambú cobertes de tela. La veritat és que el paraigua ja existia a la Xina al segle XI a. C. D'allí va passar a Egipte i Grècia, on va ser usat com para-sol. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, va desaparèixer fins a finals del segle XV, quan va ressorgir a França com a objecte de luxe. El químic escocès Charles Macintosh va presentar en 1823 el primer impermeable, que pudia a cautxú.Xumet
Els primers "xumets" per calmar els nadons, que es poden veure en obres d'art clàssiques, van ser teles farcides amb diversos materials, com sucre, que li donaven la forma d'una petita pilota. Ja a mitjans del 1800, a Anglaterra les mares els donaven als seus fills anells de goma. No obstant això, durant molt de temps van estar associats només a les classes més humils perquè se'ls considerava antihigiènics. El primer xumet modern es va patentar als Estats Units al setembre de 1900. Encara que molt més simple, tenia la mateixa forma dels que es coneixen avui : una tetina de goma, un cèrcol al voltant i una nansa per sostenir-lo. Els xumets van començar a fer-se molt populars en la dècada del 30. Actualment hi ha infinitat de models fets en plàstic, cautxú o silicona. Els més moderns tenen forats de ventilació i alguns vénen amb un anell especial que brilla en la foscor i serveix per a trobar-ho més fàcil si el nadó se li cau mentre dorm.Perxa
Fart de trobar-se el mateix problema cada matí, Albert va decidir buscar una solució. Un d'aquests dies en què no sabia què fer amb el seu abric, Parkhouse va agafar un filferro, dels que s'utilitzaven a la fàbrica, el va doblar i li va donar forma ovalada fins ajuntar els dos extrems. Com era aquesta unió? Amb forma de ganxo, és a dir, similar a les perxes de metall que coneixem avui dia. I aquest filferro amb ganxo es va convertir en el seu nou instrument per penjar l'abric.
Aquesta va ser, en 1903, la primera perxa de la història. Tan útil i tan semblant a les que tenim avui dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario