CENTENARI DE LA FI DE LA I GUERRA MUNDIAL

Les causes de la Primera Guerra Mundial són heterogènies. Però la combinació de totes elles va donar lloc a l'esclat de la Gran Guerra el 1914, finalitzant en 1919 deixant entre nou i 15 milions de morts.
Entre les causes de la Primera Guerra Mundial i la intervenció tardana en el conflicte dels Estats Units es destaquen les següents:

1. Militarisme

Des de començaments del segle XX Europa vivia una autèntica cursa armamentística, sent més pronunciada a Alemanya ia Gran Bretanya, en aquest últim país es va centrar particularment en reforços de la seva Marina.
A més, tant a Alemanya com a la Rússia dels tsars, els militars obtenien cada vegada més poder i s'immiscuïen en les polítiques del dia a dia.

2. Imperialisme

Des d'aproximadament la segona meitat del segle XIX, les grans potències europees van emprar grans quantitats de recursos i temps per aconseguir el control de regions senceres d'Àfrica i Àsia per tal de controlar les seves matèries primeres.
Això va portar a enfrontaments continus entre els grans d'Europa que tenien els ulls posats en els mateixos territoris.

3. Nacionalisme

Per part de nacions i per part de grups ètnics que es consideraven a si mateix com a nacions però que que formaven part d'imperis multiètnics. Per exemple, italians, eslaus o magiars dins de l'imperi austrohongarès.

4. Política d'aliances

En els anys que van precedir l'esclat de la Primera Guera Mundial diversos països van signar tractats de defensa mútua.
Això volia dir que si un país era atacat, la seva aliat hauria de donar suport a la seva defensa entrant també en guerra.
El 1914 les aliances més importants eren les formades per:
La Triple Entesa-formada per Rússia, Gran Bretanya-Irlanda i França, a la qual s'unirien (entre d'altres) Sèrbia, Grècia, Bèlgica, Portugal i Japó.
La Triple Aliança-formada per l'imperi austrohongarès, Alemanya i Itàlia, tot i aquest últim país no va declarar la guerra a 1914 en suport dels seus aliats. El 1915 renunciaria a aquesta aliança i entraria en guerra del costat aliat (Triple Entesa). Àustria-Hongria i Alemanya són referits com els Poders Centrals en el context de la Primera Guerra Mundial.

5. El fet que va encendre la metxa al gran polvorí: l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran

L'arxiduc hereu de la corona imperial austro-hongaresa i la seva esposa van ser assassinats el 28 de juny de 1914 a la ciutat bosniana de Sarajevo-en aquell moment part de l'imperi-pel nacionalista Serbi Gavrilo Princip, membre de l'organització Mà Negra.
Des de Viena, la capital austro-hongaresa, es va acusar Sèrbia d'estar darrere de Mà Negra, punt molt discutit que mai s'ha pogut provar. A conseqüència d'això li va presentar un ultimàtum perquè ajusticiara els culpables però que de fet suposava una pèrdua de la sobirania sèrbia, el que per endavant se sabia que Belgrad no podria acceptar.
El següent pas va ser que Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia. I Rússia va ser declarada als austro-hongaresos en sortir en socors dels seus tradicionals aliats serbis, sent ambdues nacions de cultura eslava i ortodoxa.
Per la seva banda, Alemanya, seguint la política de pactes i aliances vigent a Europa va declarar la guerra a Rússia. Per la seva banda, els alemanys van atacar França, aliada dels russos i això va portar a l'entrada de la Gran Bretanya en la guerra, en suport dels francesos però també dels belgues, el país havia estat envaït pels alemanys camí de França. Bèlgica i Gran Bretanya també tenien un tractat de defensa mútua.
L'entrada en el conflicte de la Gran Bretanya va arrossegar a la guerra a Austràlia, Canadà, Índia, Nova Zelanda i Sud-àfrica amb el que es va universalitzar.
Finalment no seria fins a 1917 quan per les seves pròpies causes dels Estats Units van entrar a la Primera Guerra Mundial, dirigits pel president W. Wilson.

Principals països aliats

Regne de Bèlgica (incloent les seves forces colonials)
Regne de Sèrbia
Tercera República Francesa (incloent les seves forces colonials)
Rússia Imperi rus (fins a març de 1917), el Govern Provisional Rus va capitular al novembre de 1917.
Imperi britànic
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda
Austràlia Austràlia
Territoris britànics d'ultramar
Índia Raj britànic
Canadà
Domini de Terranova
Nova Zelanda
Unió Sud-africana
Regne d'Itàlia (a partir d'abril de 1915 i incloent les seves forces colonials)
Estats Units d'Amèrica (amb la Força Expedicionària Nord-americana a partir del 1917)
Puerto Rico (el seu acompliment va ser al canal de Panamà des de maig de 1917 amb el 65è Regiment d'Infanteria (Estats Units), conegut en anglès com 65th Infantry Regiment (United States)

Altres països aliats

Regne de Montenegro
Gran Imperi del Japó
República Portuguesa (a partir de març de 1916 i incloent les seves forces colonials)
Regne de Romania (d'agost de 1916 a maig de 1918)
Regne de Grècia (el Govern de Defensa Nacional va declarar la guerra a les potències centrals al novembre de 1916, l'estat ho va fer al juny de 1917)
Principat d'Albània
Brasil (a partir d'octubre de 1917)
República Democràtica d'Armènia (a partir de maig de 1918)
Txecoslovàquia (amb la Legió Txecoslovaca)
Regne de Finlàndia (a partir d'octubre de 1918)
Regne del Nepal (les seves forces es van integrar en l'Exèrcit Indi Britànic)
Flag of Siam (1916) .svg Regne de Siam
San Marino (a partir de juny de 1915)

Finalitza la Primera Guerra Mundial

Un dia com avui, l'any 1918, se signava a França l'Armistici de Compiègne entre els Aliats i Alemanya, amb l'objectiu de posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra mundial. Els principals signants van ser el mariscal Ferdinand Foch, comandant en cap de les forces de la Triple Entesa, i el representant alemany, Matthias Erzeberger.

A prop de 9 milions de soldats van perdre la vida, 21 milions van resultar ferits i gairebé 10 milions de civils van morir, indirectament, víctimes de la guerra. Els dos països més afectats van ser Alemanya i França, els qui van enviar als camps de batalla aproximadament al 80% de la seva població masculina entre els 15 i 49 anys d'edat.

Després de l'armistici, el 1919 va ser signat el tractat de pau de Versalles, en el qual s'obligava a Alemanya a reduir les seves tropes a la meitat, pagar grans indemnitzacions als països vencedors, cedir la totalitat de les seves colònies i tornar Alsàcia-Lorena a França. No obstant això, el tractat no va tenir èxit: Alemanya va manifestar que havia signat l'armistici amb falsos pretextos, creient que la pau era una "pau sense vencedors". El ressentiment d'Alemanya cap al tractat i els seus autors es considera una de les causes de la Segona Guerra Mundial, ocorreguda dues dècades més tard.

DIA MUNDIAL DEL INVENTOR

Bolígraf

L'ésser humà sempre ha buscat la manera de comunicar els seus pensaments, emprant qualsevol tipus d'objecte per escriure o dibuixar; des dels dits a la Prehistòria fins a les plomes a l'Edat Mitjana.
L'inventor del bolígraf va ser John Loud, blanquer d'ofici de pells d'origen nord-americà que, el 1888, li va posar una boleta a un tub de tinta per marcar les línies a les pells. Loud mai va arribar a patentar ni comercialitzar l'invent, així que el veritable inventor del bolígraf és l'hongarès Ladislao José Biro.

En aquest moment, els bolígrafs eren molt costosos, el que va portar a Marcel Bich a popularitzar els famosos bolígrafs Bic l'any 1953. En l'actualitat, Bic ven més de cent bilions de bolígrafs a l'any a tot el món. L'aparició del bolígraf suposar tota una revolució en el món de l'escriptura i el dibuix. Per fi s'havia inventat l'objecte que permetia escriure sense haver de mullar o recarregar la ploma.

El bolígraf és considerat l'objecte més pràctic, net i còmode a l'hora d'escriure.

Pinça de la roba 

Es tracta de les pinces utilitzades per fixar la roba quan és estesa després de rentar-se, les quals tenen el seu origen, segons Indústries betik, en els shakers, una comunitat religiosa nord-americana que va dissenyar un primer model, el qual era caracteritzat per la seva senzillesa i practicitat .

A aquest primer disseny, van succeir almenys 146 diferents, els quals van realitzar la seva sol·licitud de patent a l'oficina nord-americana entre 1852 i 1887.

No obstant això, va ser David M. Smith qui, en 1853, va crear el model conegut actualment i que va ser el més popular.

La més notable variació a aquest model de Smith va ser després, el 1944, el de l'immigrant italià Mario Maccaferri, qui va produir una pinça de plàstic dur.

Paraigua

Segons una llegenda xinesa, el paraigua va ser inventat per Lu Mei, una jove que havia reptat al seu germà a idear alguna cosa que els protegís de la pluja. En una nit, Lu Mei va construir un bastó del qual penjaven 32 varetes de bambú cobertes de tela. La veritat és que el paraigua ja existia a la Xina al segle XI a. C. D'allí va passar a Egipte i Grècia, on va ser usat com para-sol. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, va desaparèixer fins a finals del segle XV, quan va ressorgir a França com a objecte de luxe. El químic escocès Charles Macintosh va presentar en 1823 el primer impermeable, que pudia a cautxú.

Xumet

Els primers "xumets" per calmar els nadons, que es poden veure en obres d'art clàssiques, van ser teles farcides amb diversos materials, com sucre, que li donaven la forma d'una petita pilota. Ja a mitjans del 1800, a Anglaterra les mares els donaven als seus fills anells de goma. No obstant això, durant molt de temps van estar associats només a les classes més humils perquè se'ls considerava antihigiènics. El primer xumet modern es va patentar als Estats Units al setembre de 1900. Encara que molt més simple, tenia la mateixa forma dels que es coneixen avui : una tetina de goma, un cèrcol al voltant i una nansa per sostenir-lo. Els xumets van començar a fer-se molt populars en la dècada del 30. Actualment hi ha infinitat de models fets en plàstic, cautxú o silicona. Els més moderns tenen forats de ventilació i alguns vénen amb un anell especial que brilla en la foscor i serveix per a trobar-ho més fàcil si el nadó se li cau mentre dorm.

Perxa

Albert J. Parkhouse, així es diu l'inventor de la perxa, la persona que sense saber-ho va donar forma a un instrument que estaria present en tots els armaris del món. Parkhouse era un empleat de l'empresa Timberlake Wire and Novelty Company, una empresa que treballava el filferro, un dels protagonistes d'aquesta història. Cada matí, quan arribava a la fàbrica enfundat en el seu abric, el pobre Albert es trobava sempre amb el mateix problema: no quedaven penjadors lliures per penjar el seu abric. I si un matí ell tenia sort, un altre company es quedava sense forat per dipositar la seva jaqueta.

Fart de trobar-se el mateix problema cada matí, Albert va decidir buscar una solució. Un d'aquests dies en què no sabia què fer amb el seu abric, Parkhouse va agafar un filferro, dels que s'utilitzaven a la fàbrica, el va doblar i li va donar forma ovalada fins ajuntar els dos extrems. Com era aquesta unió? Amb forma de ganxo, és a dir, similar a les perxes de metall que coneixem avui dia. I aquest filferro amb ganxo es va convertir en el seu nou instrument per penjar l'abric.

Aquesta va ser, en 1903, la primera perxa de la història. Tan útil i tan semblant a les que tenim avui dia.